Teràpia Miofuncional: Com sé si el meu fill la necessita?
La teràpia miofuncional (TMF) és un tipus de teràpia que se centra en el moviment i el funcionament dels músculs de la cara, la boca i el coll. S’utilitza per a tractar problemes de moviment anormal o funcionament incorrecte d’aquests músculs.
Si el nostre fill té problemes per a moure la boca, la mandíbula o el coll, o si té dificultats per a parlar, empassar o mastegar, és possible que necessiti teràpia miofuncional. També pot necessitar teràpia si té problemes per a respirar pel nas o si té una mala postura.
Els signes pels quals un nen pot requerir teràpia miofuncional
La teràpia miofuncional és necessària quan el nen experimenta un trastorn miofuncional orofacial (TMO). Aquests trastorns es produeixen quan es produeix una alteració en el creixement normal dels músculs i ossos de la boca i la cara, la qual cosa provoca problemes:
- Problemes per a moure els llavis, la mandíbula o el coll.
- Dificultats per a parlar, empassar o mastegar.
- Problemes per a respirar pel nas.
- Mala postura.
- Hàbits bucals anormals, com xuclar el dit.
- Respiració bucal.
- Sons anormals en parlar.
- Problemes per a obrir la boca del tot.
Alguns d’aquests símptomes poden ser solucionats pels mateixos nens de manera natural. L’evolució natural del seu creixement resoldrà aquests problemes, fent que els símptomes desapareguin.
No obstant això, alguns podrien durar fins a l’adolescència i inclusivament la vida adulta. Mentre que alguns símptomes semblants, és convenient que el nen sigui avaluat. Fer-ho pot garantir que rebi el tractament que necessiten ara per a evitar més problemes en el futur.
Senyals que el nostre fill pot necessitar teràpia miofuncional
Si el nostre fill presenta algun d’aquests símptomes, consulta amb el seu metge o a un terapeuta miofuncional perquè puguin avaluar-lo/la i determinar si necessita teràpia.
La teràpia miofuncional pot ajudar a millorar el moviment i la funcionalitat muscular de la cara, el coll i la boca. És beneficiosa per a ajudar a tractar els hàbits bucals anormals, postura i la respiració. Els tractaments solen durar unes poques setmanes o uns pocs mesos.
Probablement haurem d’assistir a diverses sessions de teràpia miofuncional. El nombre de sessions necessàries dependrà de la gravetat dels símptomes.
Després de finalitzar la teràpia, és possible que el nostre fill necessiti fer exercicis de manteniment per a ajudar a mantenir el progrés que hagi fet.
Causes dels trastorns miofuncionals infantils
Els trastorns miofuncionals en nens poden tenir diverses causes. Algunes de les causes més comunes són les següents:
• Anomalies en els ossos de la cara o del coll
• Problemes del sistema nerviós
• Trauma en la cap o el coll
• Tiroides anormals
• Paràlisis cerebrals
• Síndrome de Down
• Autisme
Si el nostre fill té un trastorn miofuncional, és possible que necessiti teràpia.
Accions més importants per a la teràpia miofuncional:
- Estimular la sensibilitat com els moviments que realitzen la llengua, llavis, galtes, dits i cara.
- Supressió de l’ús del xumet i de la succió del polze.
- Abandó del costum de mossegar-se o grinyolar les ungles.
- Deglució atípica.
- Disfàgia infantil.
- Estimular la percepció i discriminació auditiva.
- Estabilitzar i estimular el comportament social.
- Controlar la postura.
- Funció i coordinació motora gruixuda.
- Estimular la parla a través de l’aprenentatge gramatical i lèxic (vocabulari).
Per què aquesta teràpia en lloc d’unes altres?
Principalment, és per dos factors, en primer lloc, per l’aval científic, els estudis efectuats així com els resultats aconseguits mitjançant l’aplicació d’aquestes tècniques d’intervenció.
Així doncs, la teràpia miofuncional resulta més complexa del que aparenta i està relacionada en un gran ventall d’activitats quotidianes. Recórrer a logopedes i a odontòlegs és fonamental per a solucionar problemes relacionats amb la boca així com amb la respiració.
