Deglució Atípica Infantil, què és?

Quan un odontòleg ens envia a consultar a un logopeda a causa de la possibilitat que l’empassar afecta a les nostres dents, ens interessa saber en què consisteix la deglució atípica infantil.

En què consisteix la deglució atípica infantil?

La llengua fa pressió cap a les dents quan s’empassa. En aquest cas, la llengua queda col·locada darrere de les dents mentre que el normal seria que es col·loqués sobre el paladar. A causa d’aquesta constant pressió que s’exerceix sobre les dents, amb el temps aquests es desvien.

Propietats de la deglució atípica infantil

Segons els logopedes, els afectats que presenten una deglució atípica infantil acostumen en general a mostrar els seus llavis amb escàs estímul muscular, a tenir la llengua situada enmig de les dents, propensió a una respiració a través de la boca i a un avanç o retard del maxil·lar superior o inferior.

Les característiques principals són les següents:

• Masticació amb les dents i no amb els queixals: això fa que quedin restes de menjar i que es realitzin uns certs moviments en empassar.
• Falta de tancament labial: s’observa una certa resistència dels llavis a l’hora de menjar, mastegar i en repòs.
• Respiració bucal: per a respirar adequadament és necessari que sigui una respiració nasal, de manera que en respirar per la boca aquesta roman oberta i la llengua queda descol·locada en quedar situada en una part baixa i cap endavant.

Seqüeles de la deglució atípica infantil

• La deglució atípica és més evident i es produeix a nivell estètic. És freqüent que es donin situacions on la deglució atípica ha estat detectada pel dentista en començar amb el tractament correctiu.
• Els problemes estètics lligats a la deglució atípica apareixen sobre les dents de dalt i els de baix sobre els quals recau l’avanç.

Se sap a més que provoca problemes en l’execució de sons, com ara els fonemes /s/, /r/ o /rr/.

Com també trobem problemes quant a la modificació de la parla, atès que la mala obertura bucal ocasionarà aquests casos.

Quin tractament hem de seguir?

Normalment, com a norma general, és un tractament no gaire llarg. Assistint contínuament durant les sessions pautades pel logopeda i complint les recomanacions de treball domiciliari, el temps de durada pot oscil·lar de 4 a 6 mesos.

Aquest treball consisteix en:

• Ensenyar al fet que la llengua es recolzi en el lloc correcte en empassar.
• Tonificar bastant bé els llavis, així com la llengua i, sovint, també la mandíbula.
• Fer que aquest nou procediment de deglució es faci de manera automàtica.

Després d’un diagnòstic precís amb un tractament d’odontologia adaptat, el logopeda, per mitjà de la Teràpia Miofuncional (TMF) hauria de corregir la col·locació de la llengua, la pauta de la deglució així com el to de la musculatura orofacial que participa en la deglució i l’articulació dels sons.

És fonamental el tractament interdisciplinari dels diferents especialistes, bé siguin otorrinolaringòlegs o bé dentistes acompanyats de l’equip logopèdic, amb la finalitat d’establir el diagnòstic i el tractament adequat.

Com ja hem dit, és un tractament senzill, però requereix que acudim a un professional per a poder dur a terme el procés.