Neuropsicología
Segons la American Psychological Association (APA), la neuropsicologia és l’especialitat de la psicologia que aplica els principis de l’avaluació i intervenció basats en l’estudi científic de la conducta humana relacionada amb el funcionament normal i anormal del sistema nerviós central.
És a dir estudia les bases neuroanatòmiques en relació als processos mentals superiors com: l’atenció, la memòria, el llenguatge, la percepció, les pràxies, les funcions executives i l’emoció; i com tot unit, ens fa ser qui som i com ens enfrontem al món en la relació individu-context.
Per aquest motiu el/la neuropsicologia realitza una avaluació exhaustiva de les capacitats cognitives i els seu components amb la finalitat de saber quins aspectes concrets estan fallant i quins estan preservats.
Poder plantejar un programa de rehabilitació o estimulació i treballar per la millora d’aquells aspectes alterats o que no s’han desenvolupat dins del que s’espera per a l’edat.
La neuropsicologia treballa amb persones de totes les edats, i que pateixen diferents afeccions:
Dany cerebral adquirit (DCA)
El dany cerebral adquirit és una lesió de les cèl·lules del cervell que es produeix després del naixement. Les DCA més comunes són:
- Traumatismes cranioencefàlics (TCE)
- Accidents cerebrovasculars (ACV)
- Tumors cerebrals
- Anòxia cerebral
- Infeccions
Malalties neurodegeneratives
La seva causa és la mort progressiva de neurones en diferents regions del sistema nerviós. Algunes de les més importants són:
- Esclerosi múltiple
- Malaltia d’Alzheimer
- Enfermedad de Parkinson
- Malaltia de Huntington
Trastorns del neurodesenvolupament
El cervell de l’infant no és una rèplica del cervell de l’adult en miniatura, sinó que és un cervell en continu desenvolupament, que cal conèixer per a comprendre els dèficits que poden aparèixer per un desenvolupament anormal del cervell o a causa de danys en el mateix a edats primerenques.
Depenent del moment en el qual es produeixin aquestes anormalitats o danys (durant l’embaràs, en el període perinatal o en el transcurs de la infància), les seves repercussions variaran.
Alguns dels trastorns inclosos en aquesta classificació poden solucionar-se completament mitjançant una intervenció adequada.
Uns altres són crònics, però en aquest cas també és fonamental una correcta intervenció, ja que és possible mitigar en major o menor grau i, en alguns casos, fins i tot eliminar, les conseqüències negatives o símptomes produïts pel trastorn en qüestió.
- Trastorn d’atenció amb hiperactivitat (TDAH)
- Trastorns específics de l’aprenentatge
- Trastorn de lectura (dislèxia)
- Trastorn de l’expressió escrita (disgrafia)
- Trastorn del càlcul (discalcúlia)
- Trastorn de l’aprenentatge no verbal (TANV)
- Trastorns de la comunicació
- Trastorns de l’espectre autista (TEA)
- Discapacitat intel·lectual
Podem ajudar-te!
El nostre principal objectiu és donar solucions a les dificultats que cada infant pugui presentar al llarg del seu desenvolupament.
Envelliment normal
L’envelliment és part integrant i natural de la vida, però no tothom passa per aquest procés de la mateixa forma. La deterioració cognitiva causada per l’edat es deu als canvis que es produeixen en el cervell sa en envellir.
Alguns dels principals dèficits observats en la vellesa afecten el processament d’informació, a l’aprenentatge i recuperació d’informació (memòria), a la solució de problemes i a la rapidesa de la resposta.
S’ha demostrat que la deterioració s’alenteix i els dèficits són més lleus si els subjectes han viscut en mitjans enriquits i si continuen estimulant les seves capacitats mitjançant pràctiques i exercicis d’estimulació cognitiva.
En aquest sentit s’intervé per a mantenir un envelliment actiu, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de les persones majors, a través de la realització d’activitats i exercicis que treballen diferents aspectes cognitius, perquè la persona conservi les seves habilitats, competències i autonomia durant més temps.
Àrees d'intervenció de la neuropsicologia: rehabilitació i estimulació cognitiva
La rehabilitació de la neuropsicologia és qualsevol estratègia d’intervenció que tingui com a objectiu permetre als pacients i als seus familiars, reduir les alteracions cognitives i conductuals, manejar aquestes dificultats i reduir el seu impacte en la vida quotidiana.
Quan el pacient pateix una malaltia neurodegenerativa, el progrés d’aquesta és inevitable, l’objectiu que es marca des de l’intervenció neuropsicologia és alentir la deterioració cognitiva i funcional, anomenant-se estimulació cognitiva.
Les 4 àrees d’intervenció són:
Àrea Cognitiva
L’objectiu és intervenir sobre el rendiment de les funcions cognitives. La neuropsicologia intervé en l’àrea cognitiva de dues maneres fonamentals:
- Restauració: L’objectiu és que el cervell i les funcions cognitives tornin a tenir el rendiment previ.
- Compensació: Quan la possibilitat de restaurar les funcions cognitives alterades és limitada, l’objectiu és que la persona pugui realitzar o reaprendre a fer unes certes activitats quotidianes, a través d’altres processos cognitius que no estan alterats, mitjançant la utilització d’estratègies compensatòries.
Àrea Emocional i Conductual
En algunes ocasions, la lesió cerebral afecta a les àrees i estructures del cervell encarregades de la gestió de les emocions i els mateixos comportaments. La persona pot presentar dificultats per a gestionar la ira, tolerar la frustració, controlar els seus impulsos, prendre decisions o afrontar les situacions noves, entre altres.
D’altra banda, les dificultats que percep la persona a nivell cognitiu i l’empitjorament en el seu rendiment, pot desencadenar trastorns d’ansietat i sota estat d’ànim, que interfereix en gran manera en el seu dia a dia i en l’eficàcia del tractament.
Una part important del pla d’intervenció, anirà dirigida al tractament d’aquestes alteracions emocionals i conductuals, perquè la persona afectada pugui adaptar-se a les seves dificultats i mantenir-se motivada per a millorar, facilitant el seu benestar emocional.
Les activitats de la vida diària (AVD)
També anomenades “àrees d’ocupació”, comprenen totes aquelles activitats de la vida quotidiana que tenen un valor i significat concret per a una persona i, a més, un propòsit.
Les ocupacions són centrals en la identitat i capacitats d’una persona i influeixen en la manera en què un empra el temps i pren decisions.
Àrea Familiar
Les conseqüències de les alteracions cognitives, conductuals i emocionals, independentment de la causa, no sols les pateix la persona afectada, sinó també els familiars i éssers estimats pròxims, que en moltes ocasions assumeixen la responsabilitat de l’atenció, suport i cura de la persona.
Aquest rol de cuidador o cuidadora desencadena amb freqüència patologies o dificultats psicològiques, apareixent amb freqüència simptomatologia ansiosa i emocions com la tristesa, l’apatia, la preocupació, la frustració i l’empipament, que en uns certs moments resulten complicades de gestionar.
El treball amb els familiars serà una altra part clau de la intervenció, amb l’objectiu que no descurin la seva salut física i mental, i abordin les dificultats del seu familiar de la manera més eficaç i millor possible.
