Hipoacúsia: tipus, causes i tractaments

La hipoacúsia es defineix com la pèrdua auditiva, ja sigui de caràcter temporal o permanent. Pot ser deguda a una malaltia, a un trauma o a l’exposició a sorolls forts. 

La hipoacúsia pot ser una condició molt frustrant, ja que pot afectar la capacitat d’una persona per a participar en activitats socials, per a comunicar-se amb els altres i per a exercir el seu treball.

Si la hipoacúsia és severa, pot afectar la capacitat d’una persona per a portar una vida normal. 

Si bé la hipoacúsia no es pot curar, existeixen tractaments que poden ajudar a millorar l’audició i a minimitzar els símptomes.

Aquests tractaments inclouen l’ús d’audiòfons, l’aprenentatge de la llengua de senyals i l’ús d’implants coclears.

Tractaments que poden ajudar a la hipoacúsia

1. Audiòfons. 
2. Aprenentatge del llenguatge de signes.
3. Ús d’implants coclears.
4. Teràpia de la parla i llenguatge.
5. Rehabilitació auditiva. 

Com funciona l’audició? 

L’audició és el sentit que ens permet percebre el so. Els sons viatgen a través de l’aire i entren en l’oïda, on són transformats en senyals nerviosos. Aquests senyals nerviosos són enviades al cervell, que les interpreta com a sons.

L’audició normal depèn de la salut de tots els components de l’oïda, des del canal auditiu fins al cervell.

Quan hi ha un problema en qualsevol d’aquests components, pot haver-hi una pèrdua d’audició. 

Existeixen diferents tipus de pèrdua d’audició, depenent d’on es produeix el problema. La pèrdua d’audició pot ser conductiva, neurosensorial o mixta.

La pèrdua d’audició conductiva es produeix quan hi ha un problema en qualsevol part de l’oïda externa o de l’oïda mitjana.

Això pot ser degut a una obstrucció del canal auditiu, a una perforació del timpà o a una infecció de l’oïda. La pèrdua d’audició conductiva sol ser temporal i reversible.

La pèrdua d’audició neurosensorial es produeix quan hi ha un problema en l’oïda interna o en el nervi auditiu.

Això pot ser degut a un mal en les cèl·lules ciliades de l’oïda interna o a una malaltia del nervi auditiu.

Causes de la hipoacúsia 

• Malalties de l’oïda.
• Trauma.
• Exposició a sorolls forts.
• Envelliment.

Prevenció de la hipoacúsia 

• No exposar-se a sorolls forts.
• Protecció per a l’oïda quan estigui exposat a molt de soroll.
• Fer controls regulars de l’oïda.
• Cuidar la salut en general.

Tipus de hipoacúsia 

La pèrdua d’audició de cada persona no és igual i tant el diagnòstic com el tractament dependran del seu tipus d’hipoacúsia. Les principals classes de pèrdua auditiva es classifiquen en:

Sordesa congènita

La sordesa congènita és una forma d’hipoacúsia que es presenta en néixer o durant els primers mesos de vida.

Pot ser deguda a un problema en el desenvolupament de l’oïda o a una malaltia que afecti el fetus durant l’embaràs. La sordesa congènita també pot ser hereditària.

Sordesa adquirida 

La sordesa adquirida és una forma d’hipoacúsia que es presenta després del naixement.

Pot ser deguda a una malaltia, a un trauma o a l’exposició a sorolls forts. La sordesa adquirida també pot ser hereditària.

Sordesa neurosensorial 

La sordesa neurosensorial és una forma d’hipoacúsia que es produeix quan hi ha un problema en l’oïda interna o en el nervi auditiu.

Això pot ser degut a un mal en les cèl·lules ciliades de l’oïda interna o a una malaltia del nervi auditiu. La sordesa neurosensorial sol ser permanent.

Sordesa conductiva 

La sordesa conductiva és una forma d’hipoacúsia que es produeix quan hi ha un problema en qualsevol part de l’oïda externa o de l’oïda mitjana.

Això pot ser degut a una obstrucció del canal auditiu, a una perforació del timpà o a una infecció de l’oïda. La sordesa conductiva sol ser temporal i reversible.

Sordesa mixta 

La sordesa mixta és una forma d’hipoacúsia que es produeix quan hi ha un problema tant en l’oïda interna com en l’oïda externa o l’oïda mitjana.

Això pot ser degut a una combinació de factors, com una obstrucció del canal auditiu, una perforació del timpà i un mal en les cèl·lules ciliades de l’oïda interna. La sordesa mixta sol ser permanent.

Símptomes de la hipoacúsia 

1. Pèrdua de l’audició.
2. Sons distorsionats.
3. Sensibilitat als sorolls forts.
4. Dificultat per a la comprensió de la parla.
5. Fatiga auditiva.
6. Marejos o vertigen.
7. Tinnitus o brunzit en les oïdes

Com es diagnostica la hipoacúsia?

El diagnòstic de la hipoacúsia es realitza a través d’una avaluació auditiva. 

Aquesta avaluació pot incloure un examen físic de l’oïda, una prova de l’audició i una prova de la funció auditiva.

L’audició es pot mesurar utilitzant un audiòmetre. Aquesta prova mesura la capacitat d’una persona per a percebre els sons febles i permet determinar la severitat de la pèrdua d’audició.

La funció auditiva es pot mesurar utilitzant una prova d’audiometria d’impedància. Aquesta prova mesura la capacitat d’una persona per a sentir els sons i respondre a ells.

També es pot utilitzar una prova d’impedància acústica per a mesurar la capacitat d’una persona per a sentir i respondre als sons.

Graus de hipoacúsia 

La hipoacúsia es pot classificar en cinc graus, depenent de la severitat de la pèrdua d’audició.

• Hipoacúsia lleu: una persona pot sentir els sons febles, però no pot sentir els sons forts.
• Hipoacúsia moderada: una persona pot sentir els sons febles, però té dificultats per a sentir els sons forts.
• Hipoacúsia severa: una persona pot sentir els sons febles, però no pot sentir els sons forts o entendre la parla.
• Hipoacúsia profunda: una persona només pot sentir sons molt forts.
• Sordesa: una persona no pot sentir els sons.

Com detectar problemes d’audició en nadons i nens?

Els nadons i els nens amb hipoacúsia poden tenir dificultats per a sentir els sons. Això pot fer que es retardin en la parla i en el llenguatge.

També poden tenir dificultats per a seguir les instruccions i per a interactuar amb els altres. Si sospita que el seu fill té un problema d’audició, ha de parlar amb el pediatre o el metge d’atenció primària.

El metge pot realitzar una avaluació auditiva per a determinar si el nen té una pèrdua d’audició.

Des del naixement als 3 mesos:

• No reacciona al so alt.
• No té por al soroll fort.
• No gira el cap cap al so.
• No té una resposta emocional al so.

Des dels 3 mesos als 6 mesos: 

• No reacciona al so alt.
• No té por al soroll fort.
• No gira el cap cap al so.
• No té una resposta emocional al so.
• No balboteja o emet sons

Des dels 6 mesos als 12 mesos: 

• No reacciona al so alt.
• No té por al soroll fort.
• No gira el cap cap al so.
• No té una resposta emocional al so.
• No balboteja o emet sons
• No diu paraules simples

Des dels 12 mesos als 24 mesos:

• No reacciona al so alt.
• No té por al soroll fort.
• No gira el cap cap al so.
• No té una resposta emocional al so.
• No balboteja o emet sons
• No diu paraules simples.
• No fa oracions simples

Des dels 24 mesos d’ara endavant: 

• No reacciona al so alt.
• No té por al soroll forts.
• No gira el cap cap al so.
• No té una resposta emocional al so.
• No balboteja o emet sons
• No diu paraules simples.
• No fa oracions simples.
• No és capaç de seguir instruccions simples.

Teràpia de parla i del llenguatge

La teràpia de la parla i del llenguatge és un tractament que s’utilitza per a millorar la capacitat d’una persona per a parlar i entendre la parla.

La teràpia de parla i del llenguatge pot ajudar les persones amb hipoacúsia a millorar la seva capacitat per a comunicar-se.